La
signatura de la Carta del Paisatge és un procediment que
requereix d’un procés participació, de concertació, que
ha constat de tres fases principals:
1.
L’elaboració de la diagnosi
La
diagnosi s’ha orientat principalment a caracteritzar i
detectar els valors, impactes i les dinàmiques del paisatge,
identificant els riscos que comprometen o poden comprometre en
el futur la qualitat paisatgística de la Vall.
2.
La definició d’objectius de qualitat paisatgística
Aquesta
fase ha consistit en la concreció d’objectius de qualitat
paisatgística a assolir dins l’àmbit territorial que
abasta la Carta del Paisatge. Aquests objectius procedeixen
tant de la diagnosi com del procés de concertació, i més
enllà de l’abast d’aquesta Carta, pretenen servir de
referència, també, als objectius de qualitat que s’han
d’establir per a cadascuna de les unitats de paisatge quan
es defineixin en el corresponent Catàleg de Paisatges del Pla
Territorial Parcial de les Comarques Centrals de Catalunya.
Naturalment, els objectius de qualitat paisatgística de la
carta tenen un major nivell de concreció que els del
corresponent Catàleg de Paisatge que ha d’elaborar
l’Observatori del Paisatge de Catalunya.
3.
La redacció del programa de gestió del paisatge
En
aquesta fase s’han concretat les accions específiques que
cal emprendre per part dels diversos agents –i de forma
coordinada- per tal d’assolir els objectius de qualitat
definits per la Carta del Paisatge. En l’elaboració del
Programa de gestió del paisatge, i per cadascun dels
objectius de qualitat paisatgística establerts, s’han
assignat responsabilitats, seleccionat els instruments
d’actuació més apropiats, determinat recursos i mitjans
econòmics, i s’ha establert un calendari per al compliment
dels compromisos de cadascuna de les parts signats.
